1 Donar la primera escomesa a un adversari.
contraatacar
assaltar. Vint galeres assaltaren la nau.
abordar (una nau a una altra). S'usa també en sentit fig.
afalconar, atacar o envestir abrivadament.
afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa.
encontrar-se, atacar-se mútuament.
batre. Batre la muralla amb l'artilleria
agredir. El lladre va agredir la dona amb un martell. Uns desconeguts l'agrediren.
escometre, venir abrivadament contra algú. No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós.
hostilitzar, fer petits atacs contra un enemic, per causar-li dany.
carregar. Carregar sobre l'enemic. Donar ordre a la cavalleria de carregar.
passar a la càrrega
arremetre
envestir
sortir a l'encontre
prendre (en certs contextos). Vosaltres ataqueu-los pel darrere i nosaltres els prendrem de front.
prendre l'ofensiva
girar-s'hi, atacar algú del qual era atacat. No t'hi giris, que en sortiràs perdent.
caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.).
tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca.
treure les ungles, atacar després d'ésser provocat.
mossegar (fig.), atacar acerbament de paraula.
atemptar (v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la vida d'algú. Atemptar contra el pudor. Atemptar a la llibertat humana.
abalançar-se (contra algú)
atracar, atacar algú per obligar-lo a donar tot el que li demanen.
2 Començar una acció destructora sobre alguna cosa.
menjar-se. L'àcid es menja el coure.
rosegar. L'aiguafort rosega el ferro.
→ corroir, destruir.
3 Donar la primera escomesa a l'execució d'una cosa. → començar.
4 → fixar, enganxar, pitjar.
Ant. Desatacar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
